Els
vitralls del s.XVIII de l’església de Torroella de Montgrí
per Jordi Bonet
Revista «TAÜLL» ,
secretariat interdiocesà per a la custodia i promoció de
l’art sagrat de Catalunya.
Núm. 45. Publicació
quadrimestral. Octubre-novembre 2015,
Tret de:
https://vitrallsbonet.com/la-iglesia-de-sant-genis-de-torroella-de-montgri-y-sus-vidrieras-del-siglo-xviii/
Enllaç àlbum fotos vitralls església Torroella
Fragment del citat article.
Introducció
El
gener del 2008 varem visitar l’església de Sant Genís de
Torroella de Montgrí (Fig.1) a sol·licitud de Mn. Barcons, rector
de la parròquia. Tant a ell com al consell parroquial els amoïnava
l’estat de conservació dels vitralls. Les fortes tramuntanades
d’aquell hivern havien causat despreniments d’alguns vidres i
havien corbat plafons en varies finestres de l’església.
Trobàrem
un conjunt complet, probablement executat en un període curt de
temps i projectat des d’un inici com un grup, fet no gaire habitual
i tampoc ho era que es conservés la simplicitat extrema de no
contenir cap element ornamental, ni simbologia religiosa, ni tan sols
en els petits plafons lobulats de la traceria.
Els
vitralls des de la nau estant presentaven pocs trets característics
que els fessin atribuïbles a un taller o fins hi tot a una època i
potser el més senzill hauria estat menystenir-los pel fet de ser tan
pobres.
Durant
els treballs de restauració de tres dels vitralls van poder
confirmar les sospites de la seva antiguitat a partir de l’estudi
dels materials utilitzats. Els vitralls dels nivells superiors són
un conjunt complet del s.XVIII. Aquest és un període de decadència
en aquest art, iniciat durant el segle XVI i que es continua ben bé
fins a mitjans del segle XIX del que en coneixem molts pocs casos
pràctics i això els fa rars i molt interessants.
Descripció
Els
vitralls de l’església de Sant Genís formen un conjunt de 14
finestrals, cadascun dividit per un mainell amb un petit plafó
lobulat a la traceria. D’aquests ,13 són vitralls de finals del
s.XVIII i dibuixen sanefes geomètriques. Són distribuïts amb
simetria de manera que es repeteix el dibuix en els dos costats de la
nau. (Fig. 2)
En
el finestral central, l’únic modern d’aquest nivell, hi ha un
vitrall en el que en una de les llancetes s’hi dibuixa la
Immaculada Concepció i en l’altre el papa Pius X. Aquest vitrall
fou un donatiu del bisbe Cartañà , motiu per el que apareix el seu
escut episcopal en una de les parts inferiors. Fou construït el 1951
segons dibuixos de l’artista de la vila Joan Fuster essent rector
Mn. Josep Garrido.
A la
façana occidental, sobre el cor, hi ha un gran finestral circular on
sobre un fons geomètric s’hi dibuixen els atributs del sant, unes
palmes i una espasa. Aquest són els únics elements figuratius que
trobem (Fig.3,4). La gama de colors de tots els vitralls antics és
molt similar.
En
els nivells més baixos de la nau central hi ha petites obertu res
amb alguns vitralls pintats que creiem del s. XX. Els finestrals
s’instal·len quan desapareixen els retaules de les capelles i
queden dites obertures al descobert. Sobre la capella del costat est
en un nivell entremig hi ha una finestra amb dues llancetes on hi
trobem un vidre modern confeccionat amb vidres impresos siliconats.
Descripció dels
materials dels vitralls de la parròquia.
Varem treballar en
els vitralls N.II i S.II (Fig. 5) durant l’any 2008 i en el vitrall
N.VII durant el 2014. Des d’un primer moment ens va cridar
l’atenció l’inusual tall de les peces i d’altres
característiques pròpies d’un període en el qual no es tenia un
gran domini de l’artesania. Les particions no semblaven fetes amb
el criteri de màxima resistència sinó que en alguns casos
les peces semblaven
seguir un dibuix sense que s’hagués valorat l’adequació dels
talls a la seva futura funció. Alguns dels patrons traçats per els
vitralls apareixen en els pocs manuals que es van escriure durant
aquest període i que tractem més endavant. Els ferratges són
pletines molt primes amb rosques i femelles antigues, mecanitzades
toscament (fig.6). El plom utilitzat; és de paret molt prima i
extruït en rodes baixes, molt utilitzat en el s. XVIII 2 (Fig. 7).
Durant els treballs de restauració al taller vam trobar que en
general l’execució d’alguns detalls dels vitralls eren propis de
vidrieres antigues; per exemple: els vidres eren tallats enterament
amb diamant i no sempre els
talls eren executats
polidament. Sovint trobàvem restes de vidre a l’aresta del tall
que no havien estat retirades. Les línies en l’emplomat en un
dibuix tant geomètric no coincidien i peces que haurien
d’estar alineades no ho estaven. Les soldadures d’estany sobre
les interseccions del plom es troben fetes matusserament i alguns
plafons només estan soldats per una cara. L’estany és un element
car i a vegades per economitzar es soldaven els plafons emplomats
només per un costat. Les barnilles de reforç que fixen els plafons
al marc es trobaven col·locades de forma poc habitual amb un
entramat disposat radialment, forjat i reblonat.
El vidre és de
manxó, gairebé sense irregularitats i molt llis. Trobem a més
moltes restauracions i reparacions fins i tot alguns plafons
completament emplomats recentment. Afortunadament tots els vitralls
es troben protegits exteriorment per un acristallament antic però
encara efectiu, fet per un vidre de 1,5 mm de gruix instal·lat en un
marc de fusta. Tots els vitralls es troben en un moment del seu cicle
de conservació que requereix alguna actuació per a
netejar-los,consolidar-los i fins i tot algunes actuacions
més intensives. Els vitralls van estar molts anys tapiats fins que
Mn. Garrido retirà el tancament d’obra i feu instal·lar
l’acristallament de protecció amb vidre i filat que trobem
actualment.
Una de les
característiques dels vitralls que ens van fer dubtar del seu origen
era la presència de vidre blanc gravat en algunes parts. Aquest
també és un punt poc estudiat. L’àcid fluorhídric és un
descobriment del químic Suec Scheele de la segona part del s. XVIII.
Aquest és actualment el producte principal per a gravar vidres, la
presència d’aquest vidres podria voler dir que els vitralls són
més recents, alguns investigadors han trobat vidres gravats més
antics que es confeccionaven partint d’altres materials fins hi tot
es podia gravar el vidre amb aigua regia, depenen de la composició
d’aquests.
Disposició dels vitralls dins l'església.
Aqui hi ha la Capella Fonda
on no hi ha vitrall.
Enllaç àlbum fotos vitralls església Torroella
Fotos dels vitralls de Josep Masó Prim.
