Església de Torroella de Montgrí: Els vitralls de l'església de Sant Genís de Torroella de Montgrí.

Els vitralls del s.XVIII de l’església de Torroella de Montgrí

per Jordi Bonet

Revista «TAÜLL» , secretariat interdiocesà per a la custodia i promoció de l’art sagrat de Catalunya.

Núm. 45. Publicació quadrimestral. Octubre-novembre 2015,

Tret de:

https://vitrallsbonet.com/la-iglesia-de-sant-genis-de-torroella-de-montgri-y-sus-vidrieras-del-siglo-xviii/

Enllaç àlbum fotos vitralls església Torroella

Fragment del citat article.

Introducció

El gener del 2008 varem visitar l’església de Sant Genís de Torroella de Montgrí (Fig.1) a sol·licitud de Mn. Barcons, rector de la parròquia. Tant a ell com al consell parroquial els amoïnava l’estat de conservació dels vitralls. Les fortes tramuntanades d’aquell hivern havien causat despreniments d’alguns vidres i havien corbat plafons en varies finestres de l’església.

Trobàrem un conjunt complet, probablement executat en un període curt de temps i projectat des d’un inici com un grup, fet no gaire habitual i tampoc ho era que es conservés la simplicitat extrema de no contenir cap element ornamental, ni simbologia religiosa, ni tan sols en els petits plafons lobulats de la traceria.

Els vitralls des de la nau estant presentaven pocs trets característics que els fessin atribuïbles a un taller o fins hi tot a una època i potser el més senzill hauria estat menystenir-los pel fet de ser tan pobres.

Durant els treballs de restauració de tres dels vitralls van poder confirmar les sospites de la seva antiguitat a partir de l’estudi dels materials utilitzats. Els vitralls dels nivells superiors són un conjunt complet del s.XVIII. Aquest és un període de decadència en aquest art, iniciat durant el segle XVI i que es continua ben bé fins a mitjans del segle XIX del que en coneixem molts pocs casos pràctics i això els fa rars i molt interessants.

Descripció

Els vitralls de l’església de Sant Genís formen un conjunt de 14 finestrals, cadascun dividit per un mainell amb un petit plafó lobulat a la traceria. D’aquests ,13 són vitralls de finals del s.XVIII i dibuixen sanefes geomètriques. Són distribuïts amb simetria de manera que es repeteix el dibuix en els dos costats de la nau. (Fig. 2)

En el finestral central, l’únic modern d’aquest nivell, hi ha un vitrall en el que en una de les llancetes s’hi dibuixa la Immaculada Concepció i en l’altre el papa Pius X. Aquest vitrall fou un donatiu del bisbe Cartañà , motiu per el que apareix el seu escut episcopal en una de les parts inferiors. Fou construït el 1951 segons dibuixos de l’artista de la vila Joan Fuster essent rector Mn. Josep Garrido.

A la façana occidental, sobre el cor, hi ha un gran finestral circular on sobre un fons geomètric s’hi dibuixen els atributs del sant, unes palmes i una espasa. Aquest són els únics elements figuratius que trobem (Fig.3,4). La gama de colors de tots els vitralls antics és molt similar.

En els nivells més baixos de la nau central hi ha petites obertu res amb alguns vitralls pintats que creiem del s. XX. Els finestrals s’instal·len quan desapareixen els retaules de les capelles i queden dites obertures al descobert. Sobre la capella del costat est en un nivell entremig hi ha una finestra amb dues llancetes on hi trobem un vidre modern confeccionat amb vidres impresos siliconats.

Descripció dels materials dels vitralls de la parròquia.

Varem treballar en els vitralls N.II i S.II (Fig. 5) durant l’any 2008 i en el vitrall N.VII durant el 2014. Des d’un primer moment ens va cridar l’atenció l’inusual tall de les peces i d’altres característiques pròpies d’un període en el qual no es tenia un gran domini de l’artesania. Les particions no semblaven fetes amb el criteri de màxima resistència sinó que en alguns casos

les peces semblaven seguir un dibuix sense que s’hagués valorat l’adequació dels talls a la seva futura funció. Alguns dels patrons traçats per els vitralls apareixen en els pocs manuals que es van escriure durant aquest període i que tractem més endavant. Els ferratges són pletines molt primes amb rosques i femelles antigues, mecanitzades toscament (fig.6). El plom utilitzat; és de paret molt prima i extruït en rodes baixes, molt utilitzat en el s. XVIII 2 (Fig. 7). Durant els treballs de restauració al taller vam trobar que en general l’execució d’alguns detalls dels vitralls eren propis de vidrieres antigues; per exemple: els vidres eren tallats enterament amb diamant i no sempre els

talls eren executats polidament. Sovint trobàvem restes de vidre a l’aresta del tall que no havien estat retirades. Les línies en l’emplomat en un dibuix tant geomètric no coincidien i peces que haurien d’estar alineades no ho estaven. Les soldadures d’estany sobre les interseccions del plom es troben fetes matusserament i alguns plafons només estan soldats per una cara. L’estany és un element car i a vegades per economitzar es soldaven els plafons emplomats només per un costat. Les barnilles de reforç que fixen els plafons al marc es trobaven col·locades de forma poc habitual amb un entramat disposat radialment, forjat i reblonat.

El vidre és de manxó, gairebé sense irregularitats i molt llis. Trobem a més moltes restauracions i reparacions fins i tot alguns plafons completament emplomats recentment. Afortunadament tots els vitralls es troben protegits exteriorment per un acristallament antic però encara efectiu, fet per un vidre de 1,5 mm de gruix instal·lat en un marc de fusta. Tots els vitralls es troben en un moment del seu cicle de conservació que requereix alguna actuació per a netejar-los,consolidar-los i fins i tot algunes actuacions més intensives. Els vitralls van estar molts anys tapiats fins que Mn. Garrido retirà el tancament d’obra i feu instal·lar l’acristallament de protecció amb vidre i filat que trobem actualment.

Una de les característiques dels vitralls que ens van fer dubtar del seu origen era la presència de vidre blanc gravat en algunes parts. Aquest també és un punt poc estudiat. L’àcid fluorhídric és un descobriment del químic Suec Scheele de la segona part del s. XVIII. Aquest és actualment el producte principal per a gravar vidres, la presència d’aquest vidres podria voler dir que els vitralls són més recents, alguns investigadors han trobat vidres gravats més antics que es confeccionaven partint d’altres materials fins hi tot es podia gravar el vidre amb aigua regia, depenen de la composició d’aquests.

Disposició dels vitralls dins l'església.