Església de Torroella de Montgrí: Les capelles de l'esgésia de Sant Genís de Torroella de Motngrí.

EL PROCÉS CONSTRUCTIU DE L'ESGLÉSIA

PARROQUIAL DE SANT GENÍS

DE TORROELLA DE MONTGRÍ

de Guillem Fernàndez i González

ESTUDIS DEL BAIX EMPORDÀ

Sant Feliu de Guíxols, 2009

Volum 28 - ISSN 1130-8524

enllaç document:

https://www.google.com/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=&ved=2ahUKEwipofj5rqnyAhXR3YUKHT_RDOMQFnoECAUQAQ&url=https%3A%2F%2Fwww.raco.cat%2Findex.php%2FEBE%2Farticle%2FviewFile%2F272919%2F361141&usg=AOvVaw3JViji51qhaaRSsDSI44Wl

Enllaç àlbum fotos de les capelles de l'església

(fragment)

En efecte, la “catedral” torroellenca esdevé, pel que fa les seves dimensions i qualitats constructives, un dels edificis del segle XIV més remarcables de la diòcesi gironina així com de la resta de territori català. Aquest fet no és estrany, ja que vers l’any 1272 Torroella va ser declarada vila reial. Malgrat això, l’estructura general de la fàbrica gòtica no fou closa fins el segle XVII.

L’església parroquial torroellenca està integrada per una única nau de cinc trams amb coberta sexpartida -per la incorporació d’un nervi transversal que enllaça les diferents claus de volta-. Les nervadures de les voltes de creueria s’assenten sobre sengles pilastres de secció quadrada que es corresponen exteriorment amb els contraforts (aquests sobresurten dels panys de mur i s’eleven fins a l’arrencada de l’ogiva). Els contraforts són llisos i dividits en tres nivells esglaonats, per acabar després en un pla inclinat i lleugerament corbat, on s’obre un caneló amb gàrgola al final.

L’absis és un polígon de set costats i en ell culminen sis arcs ogivals que, lligats en una clau, formen una volta d’aresta, les arestes de la qual descansen sobre la línia d’imposta, i damunt d’aquesta reposa el cos de llum de la capçalera (entre les nervadures de la volta s’hi afegí una traceria secundària per tal de repartir les forces de la coberta respecte el primer arc toral). Sorprèn, per la seva part, la solució emprada en la sobrecoberta de l’absis: els cairats, que sustenten la tancada de dos vessants, es recolzen sobre arcs rampants, els quals vessen sobre un pilar situat damunt del medalló del presbiteri -un pòdium de dos nivells formant deambulatori-. La sagristia, mitgera amb la capçalera, és de planta semiquadrada.

Entre els contraforts s’allotgen les capelles. El pas de la nau a aquestes ve donat per arcs apuntats sense motllurar, decorats amb un senzill bisell. Les capelles es cobreixen amb volta de creueria, els nervis de la qual reposen damunt de mènsules i es tanquen dins d’un medalló amb imatges esculpides. A mitja alçada s’obren finestrals de traceria amb trifolis i quadrifolis i amb l’extradós de l’arc lleugerament apuntat (finestres del primer, segon, tercer, quart tram) o bé perfectament ogival (finestres de la capçalera i contigües a aquesta).

Al comparar les capelles de l’absis amb aquelles que s’obren als laterals s’observa una diferència d’alçada en llurs arcades. A més, disten en quant a decoració escultòrica: mentre les arcades dels arcs de l’absis i cinquè tram exhibeixen un simple motlluratge, les dels laterals mostren un senzill ornament vegetal amb flor de lliri,fortament geometritzada. Aquesta decoració es observable, indistintament, en la capella de Santa Àgata de Barcelona, en les capelles absidals de les catedrals de Barcelona i Girona així com en les capelles centrals de la capçalera de Castelló d’Empúries5. El florejat decoratiu d’aquesta forma es dóna ja en època del rei Jaume II (1291-1327) i perdura fins cap a mitjans segle XIV.

La capella de la Pietat, coneguda popularment com a capella Fonda, situada al segon tram del costat de l’evangeli, és de planta de creu, essent el cos principal quadrat amb cúpula semiesfèrica, mentre que l’absis, de secció quadrada, es cobreix amb volta de llunetes. La mateixa distribució de la capçalera -volta i llunetes- s’observa en els braços laterals. El cor, situat al peus de l’església, descansa sobre una simple arcada amb balustrada de pedra.

Disposició de les capelles a l'església. Els noms de les capelles són els antics. Amb el pas del temps algunes s'han canviat.